1


“La mitologia grega ens parla del drama d'Ícar que es va ofegar al mar tot i els avisos del seu pare Dédalo ... Jo crec en el simbòlic somni d'Ícar, però amb la certesa que hi ha en cada moment l'oportunitat de reconstruir les nostres ales per tornar a volar lliures”.

 

“L’ART COMPROMÈS”.

Ja fa uns quants anys que conec a l’Àngel. Des del seu inici he seguit la seva obra i penso de no equivocar-me si anomeno l’obra de l’Àngel de Realisme social, o d’ART COMPROMÈS, res a veure amb una altra expressió com és l’Art militant. Anteriorment, en aquest àmbit, altres artistes com Picasso, Boltansky, Georges, Grosz, Oto Dix, o actualment Banksy i Ron Muek, entre d’altres, han utilitzat o utilitzen aquesta manera d’expressió. L’art compromès és una actitud intel·lectual en la qual l’artista pren consciència de la seva pertinença a la societat, renuncia a ser un simple espectador i s’esforça per servir a la mateixa societat i a la causa. “No hi ha estètica sense ètica”. La creació (en qualsevol àmbit que es desconnecta dels conflictes de la societat), ens fa pensar que té el camí equivocat, i que l’art per l’art, en els nostres dies, ja és una història llunyana. Penso, no obstant això, que s’ha d’aclarir que no es pot confondre amb militància ideològica d’un partit polític o d’un govern on l’ètica i l’estètica acostumen a fracassar (com ens ho demostra la història) i l’artista es converteix en un element de propaganda i deixa de ser testimoni parcial. Personalment penso que l’obra que ens ofereix l’Àngel, no té límits en qualitat. Hi ha moltes coses que admiro de l’Àngel, però la més important és la seva perseverança. La perseverança vol dir voluntat i intransigència amb un mateix i això obliga a qui la practica a sacrificis personals, afectius i intel·lectuals. La perseverança pertany a qui és valent. Però la perseverança també vol dir una altra cosa i és que “caure està permès, però aixecar-se és obligatori”.

Josep M. Ubach, crític d’Art

“A PINZELLADES…”

Àngel transcendeix amb la figura, amb el cos i amb el cor. La gran aportació de Calvente, més enllà del figuratiu, és el color, fabricat, compost per pigments, terres naturals, partícules de llum, trossets de vida: l’Alquímia màgica que transposa en els éssers humans. Trobem en Calvente, l’ofici de l’artesà i la mostra del creador, un equilibri rarament aconseguit en aquests temps confosos. Celebro l’aposta per a la figuració on l’art, en compte de distanciar-nos, torna al seu propòsit més pur per apropar-nos i comunicar-nos.

Philip LAVAILL , Escultor
“ANATOMIA DEL SENTIMENT”

La visió infinita i eròtica de l’espiral de la creació de l’univers traçada per un artista amb ales per volar. Des de Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i d’altres mestres, han passat molts anys, però avui, Àngel Calvente fora de temps, continua fent renéixer la seva obra en aquesta nova etapa, amb més pintura i profunditat. Àngel Calvente, dibuixant i pintor quasi escultòric, disposa de bones ales per sortir del pou d’Andorra i distribuir-se arreu del món amb dignitat, mestratge i sensibilitat. Contemplant el seu treball basat en anatomies humanes i rostres que expressen el que avui i sempre ha passa al món com la mort, la vida, la gent que pateix, paisatges no desvelats i fràgils, podem descobrir la veritat de l’ésser immortal. Una pintura valenta, profunda i conservadora, consegüent a la filosofia renaixentista de Calvente. Ell continua essent avui el “sempre immortal del més pur art”.

Maurici Bellmunt Carreté Dibuixant, il·lustrador, pintor i escriptor.
“De la distancia de l’exterioritat”

Parlar de l’obra d’Àngel Calvente és parlar d’un ritme que obre camps inèdits de presència. No és parlar d’homes i dones en l’espai, ni de treballs feixucs: és entendre, a partir del territori de la línia, el que és habitar sobre la terra i sota el cel. És parlar d’aquest espai que travessa la línia gestual, que obre el gest i al qual s’exposa i s’arrisca l’home. Àngel Calvente, amb una força i un domini del dibuix exemplar, ens mostra aquest ferri intent humà d’igualar-se a si mateix, des de la distància de l’exterioritat, a una exterioritat que pot significar per a nosaltres l’arrel mateixa del que és pròxim, intentem apropiar-nos i reflectir-nos així en el seu mirall. Paradoxalment, no hi ha res de figuratiu en les figures i les anatomies de Calvente, encara que la separació i la reconciliació, el cel i la terra com a moments de la vida, són àmbits per als quals som presents al món i que aprenem en l’esforç. Això només l’art ens ho mostra, i Àngel Calvente ho ha fet realitat amb molt talent.

Antoni OLIVA, Filòsof
“Excel·lent pintor impressionista”

Calvente excel·leix en el dibuix. Ho testifiquen les seves obres al carbonet o retrats i l’èxit que han assolit. Retrobem aquest mateix traç en les seves pintures construïdes prèviament al carbonet. La imprecisió de les formes, la fluïdesa i la variació de les llums li confereixen la factura “impressionista, per atzar” (no pintada damunt del motiu), que aconsegueix en profunditat  una dimensió francament abstracta. Els canvis de llum, la variació de les tonalitats i dels ritmes són un regal per a la vista.

Àngel Calvente és, sens dubte, un artista interessant en un moment creatiu estel·lar.
Robert DEFEVER, Conferenciant i crític d’art