“L’ART COMPROMÈS”.
Ja fa uns quants anys que conec a l’Àngel. Des del seu inici he seguit la seva obra i penso de no equivocar-me si anomeno l’obra de l’Àngel de Realisme social, o d’ART COMPROMÈS, res a veure amb una altra expressió com és l’Art militant. Anteriorment, en aquest àmbit, altres artistes com Picasso, Boltansky, Georges, Grosz, Oto Dix, o actualment Banksy i Ron Muek, entre d’altres, han utilitzat o utilitzen aquesta manera d’expressió. L’art compromès és una actitud intel·lectual en la qual l’artista pren consciència de la seva pertinença a la societat, renuncia a ser un simple espectador i s’esforça per servir a la mateixa societat i a la causa. “No hi ha estètica sense ètica”. La creació (en qualsevol àmbit que es desconnecta dels conflictes de la societat), ens fa pensar que té el camí equivocat, i que l’art per l’art, en els nostres dies, ja és una història llunyana. Penso, no obstant això, que s’ha d’aclarir que no es pot confondre amb militància ideològica d’un partit polític o d’un govern on l’ètica i l’estètica acostumen a fracassar (com ens ho demostra la història) i l’artista es converteix en un element de propaganda i deixa de ser testimoni parcial. Personalment penso que l’obra que ens ofereix l’Àngel, no té límits en qualitat. Hi ha moltes coses que admiro de l’Àngel, però la més important és la seva perseverança. La perseverança vol dir voluntat i intransigència amb un mateix i això obliga a qui la practica a sacrificis personals, afectius i intel·lectuals. La perseverança pertany a qui és valent. Però la perseverança també vol dir una altra cosa i és que “caure està permès, però aixecar-se és obligatori”.
Josep M. Ubach, crític d’Art